Frank Martin. Biografia

Frank Martin, nascut a Ginebra el 1890, era el desè fill d'un clergue i va aprendre a tocar el piano fins i tot abans d'anar a escola. Als nou anys ja componia cançons infantils i als dotze va quedar impressionat amb una interpretació de la Passió segons Sant Mateu de Bach. Va assistir a la universitat de Ginebra per a estudiar matemàtiques i física durant dos anys. Simultàniament va començar a estudiar piano i composició amb Joseph Lauber, qui li va iniciar en l'art de la instrumentació. Entre 1918 i 1926 va viure a Zurich, Roma i París, treballant en el desenvolupament d'un llenguatge musical propi.

En 1926 va fundar la Societat de Música de Cambra de Ginebra que va dirigir com intèrpret de piano i de clavecí per deu anys. Va ensenyar improvisació i teoria de ritme en l'Institut Jacques Dalcroze i música de cambra en el Conservatori de Ginebra. Va ser director artístic del Technicum Moderne de Musique des de 1933 a 1940 i president de l'Associació de Músics Suïssos entre 1942 i 1946.

En 1932 Martin es va interessar per la tècnica dodecafònica de Schoenberg i va incorporar certs elements en el seu propi estil, creant una síntesi entre tècniques cromàtiques i dodecafòniques, sense abandonar el sentit del to, val dir, les relacions jeràrquiques entre les notes. Le Vin Herbé (1941) va ser la primera obra important que va demostrar per complet un idioma molt personal. Juntament amb la Petite Simphonie Concertante (1944-45) aquesta obra va establir la seva reputació internacional.

Les nombroses activitats musicals de Martín a Suïssa van interferir amb la pau i concentració necessàries que requeria la labor creativa. Conseqüentment va decidir traslladar-se a Holanda en 1946 i per una dècada va viure en el centre d'Amsterdam. En 1956 es va establir a Naarden i fins a 1957 va ensenyar en la Staatliche Hochschule für Musik de Colònia, que ja ocupava des de 1950. Després de deixar el treball acadèmic va realitzar gires ocasionals amb el cellista Henri Honegger i va dirigir la seva música en diferents centres musicals europeus i nord-americans.

Obres importants dintre de la seva producció són els oratoris In Terra Pax (1944) i Gòlgota (1945-48), el Rèquiem (1971-72), les Belades i els Concerts per a diferents instruments, així com diverses partitures corals, de cambra i cançons.

La seva producció va mantenir la vitalitat fins a la fi. Treballava en la seva darrera cantata, Et la Vie l'Emporta, quan va morir el 21 de novembre de 1974.