|
 |
 |
Els inicis <
Hollywood! <
Čpics >
Clŕssica >
Obres >
Crčdits

|
|
|
 |
|
Oscar, 1959 |
|
|
William Wyler, 1959. Oscar. La banda sonora pel film Ben-Hur forma
part del grup que podríem denominar "histňric-čpic-bíblic" junt amb Quo
Vadis, El Cid, Rei de Reis. En tots aquests casos, Rózsa va treballar prčviament
a l'inici de la composició per intentar que la música s'adaptés al mŕxim
a l'čpoca. En el cas de Ben-Hur , Quo Vadis i Rei de Reis, com no hi ha
fonts documentals de la música que es pogués sentir aleshores, Rózsa va
fer una partitura amb temes extrets de fonts jueves i gregues, de les que
derivarien més tard el cant pla i la himnologia grega. Deliberadament, Rózsa
va evitar la polifonia i les harmonies complexes llevat d'aquelles circumstŕncies
en quč el guió demanava una mica de dramatisme. A "Ben-Hur" Rózsa introdueix
quatre motius principals que es poden distingir ja al Preludi : Jesús, Ben-Hur,
amor i Roma. Seqüčncies memorables, des del punt de vista musical, són la
"Desfilada dels aurigues" amb un cert aire que recorda "El Rei David" de
Honneger, i l'Adoració dels Mags, amb les seves característiques onomatopeies
musicals del mugit del bou.Una de les millors partitures de Rózsa.
|
|
|
 |
|
Jesús Jeffrey Hunter |
|
|
Nicholas
Ray, 1961. Continuant la tasca "čpica" de Ben-Hur, 1960 va ser un any particularment
prolífic en aquest tema, doncs Rózsa va escriure les partitures de dos
films rodats a Espanya: King of Kings i El Cid. Per fer la música de Rei
de Reis, amb un Jesús (Jeffrey Hunter) que, per primer cop al cinema,
es veia "de cara" i s'escoltava, Rózsa va visitar Madrid durant el rodatge
i també viatjŕ per centres religiosos i catedrals europees cercant motius
d'inspiració religiosa. En paraules del propi Rózsa : "el tema central
de la música és Crist el Redemptor, que he denominat ' Tema de Rei de
Reis '. Acostuma a estar acompanyat per veus femenines sostenint eterees
harmonies. Els temes hebreus estan bastits segons antigues melodies babilňniques
i iemenites, i la música romana (donat que no ha sobreviscut música original
romana de l'čpoca), és la meva prňpia interpretació".
Anthony Mann,
1961. Per composar la música del film El Cid, Miklós Rózsa es va documentar
en fonts musicals i literŕries a Espanya. Per compendre millor la llegenda,
va parlar amb Ramón Menéndez Pidal
|
|
 |
|
Rózsa amb Menéndez Pidal |
|
(veure foto),
i per trobar temes musicals es va basar , fonamentalment en "Les Cantigues
de Sancta Maria" d'Alfons X el Savi i en el Llibre Vermell de Montserrat.
La melodia , un xic canviada, de la cantiga nş 7 ("Santa Maria amar") es
pot sentir, entre d'altres seqüčncies, a l'escena de la coronació i jurament
del Rei Alfons VI (veure facsímil de la Biblioteca Nacional i escolteu el
midi).
D'el Llibre Vermell de Montserrat va aprofitar la cançó "Els set goyts recomptaren",
tema que es pot sentir , entre altres gravacions al cŕrrec de Jordi Savall
i Hesperion XX.(midi)
|
|
 |
|
ms. 10069, Biblioteca Nacional, Madrid |
|
Rózsa , un cop estudiats els instruments i la música de l'čpoca, desenvolupa temes característics per a cada situació: tema "d'amor", íntim, solo de violí, temes "cortesans" i de palau, fanfares, preparació per la batalla, cavalcades, i la batalla prňpiament dita. Cerimonial i sumptuositat, orgue-catedral i amor-comiat i retrobament. Deixant de banda l'artificiositat del mite d'El Cid convertit en heroi d'una Espanya inexistent al segle XI, tant estimat i cregut pel públic americŕ, no podem oblidar l'entitat i qualitat de la musica de Rózsa, independentment de la histňria que serveix.
|