PRESENTACIÓ
BIOGRAFIA
ANÀLISI MUSICAL
TEXT
ARXIUS FINALE
CORAL CÀRMINA

Context

Europa en els anys 20 va declarar la guerra al persistent romanticisme : el seu subjectivisme, l'ús de la música per a l'expressió emocional o com un mirall reflectant d'idees programàtiques.La distant objectivitat va ser la meta; l'estructura el mitjà per a aconseguir-lo. La Simfonia dels Salms va ser encarregada per a l'Orquestra Simfònica de Boston, i va ser la culminació de l'obra d'entreguerres de Stravinsky. Després de la Consagració de la Primavera (1913), Stravinsky es va distanciar de l'extrema sofisticació del ritme i de la instrumentació cap a l'economia i la simplicitat. El que va seguir constant en el compositor , va ser l'ús de patrons rítmics i melòdics repetits. L'obra està pensada per a la sala de concerts més que per al servei religiós. Com va dir Stravinsky : "És el cant dels Salms el que estic sinfonitzant" (no, per tant, sinfonitzant els Salms en si mateixos). Aquest és l'acostament objectiu a la composició.

Orquestra

Stravinsky indica la seva preferència per les veus infantils en lloc de sopranos i contralts. El conjunt consta d'una secció coral i una instrumental, ambdues tractades de forma independent i equilibrada. No hi ha violins ni violes. Tampoc òrgan, ni clarinets, en canvi, les seccions de vent i metall estan augmentades. Aquesta orquestra única permet al compositor crear timbres tallants i una varietat de clares textures que són tan vitals per al concepte de l'obra com les mateixes notes.