Requiem de llum i de foscor pel moment actual

Hi ha músiques que neixen del silenci i hi tornen, com un alè compartit. El cant dels ocells, arrelat a la tradició catalana, és una d’aquestes melodies que travessen el temps amb una senzillesa desarmant. En la seva veu, feta de terra i de llum, hi ressona el desig més antic: la pau. Convertit en símbol universal precisament per Pau Casals, aquest cant obre el concert com una pregària sense paraules.

Amb Exsultate, jubilate, Wolfgang Amadeus Mozart ens convida a una joia radiant. La veu s’enlaira amb lleugeresa, com si celebrés la possibilitat d’un món reconciliat amb ell mateix. En aquesta música jove i lluminosa, la pau no és absència de conflicte, sinó plenitud, un instant suspès on tot sembla trobar el seu lloc, tal com ho feu Victoria de los Ángeles en la seva interpretació magistral d’aquesta peça de Mozart, el més universal dels compositors.

El seu Rèquiem ens condueix cap a una altra dimensió: la de la memòria, el dol i la transcendència, tan importants en aquest moment en el que vivim. Inacabat, com tantes vides i tants somnis, conté una força que commou profundament. Entre la foscor i la llum, la música traça un camí que no és només de comiat, sinó també de consol. En cada acord, en cada silenci, s’hi intueix una recerca de pau més profunda, íntima i universal.

Aquest concert és un cant a la pau però també al recolliment i al record de tantes vides perdudes en el conflicte. Des de la Fundació Victoria de los Ángeles, una veu que va emocionar el món amb la seva humanitat i la seva veritat, promovem per tercer any aquest Concert per la Pau que sembla, malauradament, cada cop més necessari.